22 de maig 2007

Comentari entorn a l'exposició. Joan Raventós

Es emocionant tornar-se a trobar amb l\'obra del LLuis, tant per qüestions i experiències personals que de cop tornen a visualitzar-se dins d\'un mateix.com per cel·lebrar el reconeixement de una obra artistica que moltes vegades si no fos per gent que fes l\'esforç adecuat podria ser ignorada fins qui sap quan.
la seva vessant d\'escriptor, que sabia que existia però no havia pogut gaudir tant d\'ella, ha estat per mi el que ha representat una \"descoberta\"..del tot emocionant i m\'ha permès fer una mirada al lluis com si tal ment sentis les seves paraules que a vegades ,jovenet que jo era, algunes s\'em feien inteligibles.
no fa gaires dies un gran amic meu de l\'anima va morir subtadament degut a un cancer que va desenvolupar-se-li en la mesura i en la relació a la seva força i joventut.
era un artista, (es ), i l\'altre dia tots els propers a éll ,parlavem de que el sentiem dins nostre, talment haviem eredat d\'éll la seva força i sentiem tots ,ara mes aprop uns dels altres mes que mai, que deviem seguir amb el nostre treball, i que en algunes ocasions; sentiem la seva presència quan estavem treballant en una obra, filmant escenes , pensant tècnicament com solucionar un tema , com alhora de estudiar com parlar i com aprofondir en una o altre tematica. vull dir amb això que segurament el seu esperit creador incansable estava donant-nos un cop de ma.
reconeixements com el que s\'ha fet del LLuis, provoquen que en LLuís torni a estar entre nosaltres i la seva creacio artistica i el seu pensament i recerca no es quedi dins un acotat món sectari.
agraït de tot cor.
joan.





20 de maig 2007

Clàudia Llach i amics


D'esquerra a dreta: Lluís Cercós, Antoine Arnaux, Joan Llach, Clàudia Llach (en cotxet), Ramon Martí, Sílvia Amigó i Tona Gusi.

Vilafranca, Plaça Jaume I, primavera de 1992


Fotografia d'Eduard Amigó

Etiquetes de comentaris: