Darrerament he publicat un petit article sobre Lluís Cercós a la viquipèdia.
Si el voleu consultar el trobareu a http://ca.wikipedia.org/wiki/Llu%C3%ADs_Cerc%C3%B3s_Casal%C3%A9

Retaule

G. diu ...
Un dia, esdevé retaule la dedàlica ment, paraula a paraula"

Lluís , Nadal 1991

la seva memòria és el retaula i les seves paraules resten entre nosaltres.
G.

15 anys

Avui fa 15 anys que el Lluís ens va deixar...

900 obres al wb

Ep! ja hi ha més de 900 obres del Lluís Cercós publicades al web www.lluiscercos.org. Consulteu-lo

Comentari entorn a l'exposició. Joan Raventós

Es emocionant tornar-se a trobar amb l\'obra del LLuis, tant per qüestions i experiències personals que de cop tornen a visualitzar-se dins d\'un mateix.com per cel·lebrar el reconeixement de una obra artistica que moltes vegades si no fos per gent que fes l\'esforç adecuat podria ser ignorada fins qui sap quan.
la seva vessant d\'escriptor, que sabia que existia però no havia pogut gaudir tant d\'ella, ha estat per mi el que ha representat una \"descoberta\"..del tot emocionant i m\'ha permès fer una mirada al lluis com si tal ment sentis les seves paraules que a vegades ,jovenet que jo era, algunes s\'em feien inteligibles.
no fa gaires dies un gran amic meu de l\'anima va morir subtadament degut a un cancer que va desenvolupar-se-li en la mesura i en la relació a la seva força i joventut.
era un artista, (es ), i l\'altre dia tots els propers a éll ,parlavem de que el sentiem dins nostre, talment haviem eredat d\'éll la seva força i sentiem tots ,ara mes aprop uns dels altres mes que mai, que deviem seguir amb el nostre treball, i que en algunes ocasions; sentiem la seva presència quan estavem treballant en una obra, filmant escenes , pensant tècnicament com solucionar un tema , com alhora de estudiar com parlar i com aprofondir en una o altre tematica. vull dir amb això que segurament el seu esperit creador incansable estava donant-nos un cop de ma.
reconeixements com el que s\'ha fet del LLuis, provoquen que en LLuís torni a estar entre nosaltres i la seva creacio artistica i el seu pensament i recerca no es quedi dins un acotat món sectari.
agraït de tot cor.
joan.

Clàudia Llach i amics

D'esquerra a dreta: Lluís Cercós, Antoine Arnaux, Joan Llach, Clàudia Llach (en cotxet), Ramon Martí, Sílvia Amigó i Tona Gusi.

Vilafranca, Plaça Jaume I, primavera de 1992


Fotografia d'Eduard Amigó

POEMA DE KIKO RUIZ BOADA, 12 d'abril 2007

El Kiko Ruiz m'ha fet arribar aquest text per a què el publiqui al blog:

Lluís, que no plogui més
que ja et reconeixeran
que podrirà el cep i el campanar
Però jo tindré un record teu
fet a mà
Tu des del més enllà
guia'ns per la pau
que jo que sé que ho fas
com un bon mag

dibuixos de ponent

dibuixos de ponent

dibuixos de ponent

quina sorpresa en entrar: el blog ha crescut del maig ençà i m'ha agradat veure novament l'Anna i després la Gisela, la Valentina, el Tòfol... i el Lluís -que ja hi era, al blog.
la por a l'escena virtual i, sobretot, a la maquinària bloggera -a la que hi entro per primera vegada- em fa anar a les palpentes. Com que no sé ni de bon tros com funciona la cosa, faig una provatura. Envio un dibuix que el Joan Raventós em va passar ahir. És de quan el Lluís vivia al carrer Ponent (1978 o 79). A veure que us sembla